PER LA CULTURA CULTURA DEL ESFORÇ !!!!!!
No podem parlar de llibertat, de sobirania o fins i tot de independència per Catalunya si no ens posem a treballar. Només amb l’esforç s’aconsegueix avançar. Al nostre país, malauradament hi hagut un excés de ingenuïtat , de creure que les coses s’arreglen soles, de creure que si som bones persones i no fem cap mal, amb això n’hi ha prou. Doncs no. No és suficient que guanyi el Barça, i quan guanya ens creiem que els catalans ja som els millors del món. Hem d’esforçar-nos en el nostre treball, en els nostres estudis. Tots hauríem de canviar d’heroi. Les pel•lícules, els mitjans en general, ens haurien de mostrar un nou heroi. Un heroi a imitar que cada dia es superés a si mateix, que cada dia fos més bon professional, més bon estudiant, més educat, més culte, més solidari amb els seus compatriotes, inclús més simpàtic. Més solidari no només, o no exclusivament amb els pobres del tercer món, sinó amb els d’aquí, que n’hi ha molts, i no precisament pobres només en el sentit econòmic de la paraula, sinó en el sentit de pobres de cultura, d’educació, d’humanisme, de ganes de fer el treball bé, pobres de futur, pobres d’amabilitat amb les seves famílies, amb els seus veïns, amb els seu companys de treball. Deixem de mirar programes subculturals de la televisió. Deixem de adoptar maneres de parlar, de vestir-nos i d’actuar que només beneficien aquells que no estimen Catalunya. No llencem papers i brutícia al carrers, no fem grafittis sense sentit que embruten les nostres blanques i boniques parets de les nostres ciutats i pobles. Siguem amables i servicials amb els nostres conciutadans. Interessem-nos per la nostra història, aprenem bé la nostra llengua. Quantes persones de les que escriuen a Cativistes, ho fan pèssimament. No val dir: “jo ja sóc gran, i com que no em varen ensenyar el català, no en tinc la culpa. Jo ja faig la meva feina i no faig mal a ningú i amb això n’hi ha prou”. Doncs no. No n’hi ha prou. Ens hem d’esforçar. Tots els catalans hauríem de parlar i escriure correctíssimament la nostra llengua, i per això cal estudiar-la, cal obrir un llibre de tant en tant en lloc de veure un d’aquests maleïts i dolents programes de la televisió que ens estan convertint poc a poc en una mena de “zombi”. No podem exigir llibertat, sobirania o independència per Catalunya sinó aconseguim un nivell molt alt d’excel•lència per el nostre país. No hem de buscar la vida fàcil i còmoda. Els que segueixin aquesta opció, no seran més que una espècie d’esclau modern sotmès a altres persones o a altres interessos aliens als interessos de la Catalunya que volem. Posem-nos a treballar de valent, amb força, amb tenacitat de ferro, amb intel•ligència, i a la vegada amb alegria, amb la cara contenta i feliç de servir a Catalunya que això vol dir servir-nos a nosaltres mateixos
